Logo Turisme del Berguedà

Català

  • English
  • Español
  • Français

Cerca

Segueix-nos

[Tancar]

Grans Travesses

Camí de Picasso

La primavera de l’any 1906 el pintor Pablo Picasso, animat per un amic que coneixia el poble, s’establí a Gósol. Durant dos mesos i mig la gent i els paisatges d’aquest racó del Berguedà inspiraren l’obra de l’artista.

El viatge del geni malagueny es va deure també a l’arribada del tren de vapor a Guardiola, l’any 1904, abans que ho fes la carretera. Però des de Guardiola per anar a Gósol calia encara agafar el camí ral, el camí de bast d’origen medieval, ja que no hi havia carretera (el primer automòbil que arribà a la plaça de Gósol ho feu l’any 1942).

 Fernande Olivier, que acompanyava Picasso en aquell viatge explicava a les seves memòries la impressió que li feu el camí: “Per arribar-hi calia fer un recorregut de vàries hores dalt d’una mula, per corriols envoltats, d’un costat, d’una paret vertical de roca que et massacrava mans i genolls, mentre de l’altre costat un precipici pregon ens obligava a tancar els ulls per vèncer el vertigen. Aquells precipicis no inquietaven les mules el més mínim, prudents, i de les que hom es podia fiar. En un moment precís vaig notar com s’afluixaven les cingles de la sella i em vaig esmunyir perillosament cap enrere. Sortosament, el traginer, un cop alertat, vingué a recol•locar la sella, la mula i a mi.” L’estiu de 1906 Fernande Olivier i Picasso, marxaren de Gósol pel Pas dels Gosolans, camí de París, amb les teles enrotllades fixades al bast d’una mula.

Descripció:

 El camí comença a l'estació de Guardiola de Berguedà, passa pel monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i condueix al Coll dels Fangassos per un pas esbalçat i impressionant, baixa a la vall del Saldes, travessa el riu per una palanca de fusta, passa pel Castellot i el Molí de Bosoms, travessa el torrent per un pont del temps de les mines i surt als Hostalets del camí ral.

 Des d’aquí el camí passa prop de Cal Coix i puja decidit a l’església de Sant Julià de Fréixens. Continua pujant després, més dolçament, cap a Cal Francesc, deixa a un costat la capella de Sant Antoni i surt a Cal Susèn, a l’envista de Maçaners i del Pedraforca, la silueta del qual ja no ens abandonarà en tot el recorregut.

 A Maçaners podrem apagar la set a la font. El camí segueix cap a Molers, passa per la casa del Sull (d’origen medieval), arriba al poble (on hi ha una font), continua per sota la Serra de Baix, i surt a la carretera carbonera (una pista de terra que als anys quaranta ja havia substituït el camí ral), que condueix al Molí de la Palanca, sobre l’Aigua Salada.

 El camí s’enfila a Saldes, travessa el poble, continua cap als barris de Cardina i el Serrat, travessa la carretera de Gósol i agafa l’antic camí ral de Feners i l’Espà.

 El camí, restaurat, s’enfila pel bell mig del cingle argilós de Coll de la Trapa i baixa al torrent a buscar el camí vell de Gósol per la baga. Aquí trobem un espectacular i impactant paisatge desèrtic causat per un aflorament d’argiles erosionades formant terrers i grieres a causa de l’absència de vegetació. Les tonalitats virolades, vermelloses i ocres, dels afloraments rocosos dominen el paisatge. Sembla prou clar que Coll de la Trapa inspirà Picasso, ja que aquests són els colors que caracteritzen l’obra pictòrica realitzada a Gósol.

 Després del coll el camí passa per sota de la carretera actual i travessa els pobles de l’Espà i Sorribes, on podem fer una parada. Des de Sorribes el camí puja al Coll del Cap de la Creu, ja a l’envista de Gósol, on el pintor arribà a finals de maig del 1906.

 El pintor en marxà dotze setmanes més tard pel camí conegut com el Camí dels Segadors ja que és el mateix camí que utilitzaven els gosolans per anar a fer la campanya de la sega a les valls de la Cerdanya durant l’estiu.

El camí surt del poble de Gósol en direcció nord, –seguint les marques grogues i blanques del PR 124 fins passat el poble de Nas– per una costa pedregosa des d’on es domina ben aviat tota la vall de Gósol i bona part del curs de l’Aigua de Valls i la serra d’Ensija; i arriba al coll de Font Terrers, amb la font homònima.

 El camí segueix cap al Pla del Martí i s’enfila suaument fins a trobar el torrent de la Coma de Caners –d’on surt el camí que puja al Pedraforca pel Verdet–. Aquí el camí comença a pujar pel mig del bosc en alguns trams costeruts que porten a creuar el serrat de la Portella pel Cap de la Portella.

 Passat el coll, el bosc és cada vegada més esclarissat fins que esdevé un prat que anem flanquejant cap a llevant amb la vall de Cerneres al nord i nord-oest. Es passa per la font de la Roca i s’arriba al Collell. Aquest coll és la divisòria d’aigües entre el Llobregat, per la vall de Gresolet i el Segre, per la vall de Cerneres.

 El camí –ara pista forestal tancada a l’hivern i força transitada per vehicles a l’estiu– arriba fins al Pla de les Bassotes. El nom de l’indret prové de l’abundant nombre de basses d’aigua que es troben disperses per aquí que sempre tenen més o menys aigua i que serveixen per abeurar el bestiar.

 S’abandona la pista per seguir el camí que s’enfila pel planell englevat en direcció nord i que inicia una ascensió seguida cap al Prat Toixonés, la Costa del Clot dels Moros, el Prat Socarrat fins a assolir el cim de la serra Pedregosa en el camí comença el flanqueig fins al Clot de Palomar on un darrer repetjó ens situa al Pas dels Gosolans, entre el cim arrodonit del Comabona a l’est i el seguit dentellat del vessant nord de la serra del Cadí, arest i esgalabrós. Al fons ja es divisa el Prat d’Aguiló on s’accedeix en uns baixadors pedregosos que zigzaguegen pel caient nord de la serra.

 Des del refugi, el camí baixa per una pista concorreguda –sobretot a l’estiu– fins al coll de l’Home Mort on el camí recupera antics camins enllaçats cap a les Eres, la Mala Terra i les Planes d’Hereus per arribar als pobles de Nas i Pi, ja a la vall –des d’un poc abans d’arribar a Pi, el camí està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR 150 fins a Talló–. En aquest darrer poble, l’antiga ferreria s’ha convertit en un petit centre d’interpretació, autovisitable, on hom pot veure com es treballava el ferro en temps pretèrits. I, qui sap si el mateix Picasso hi feu parada per reparar alguna ferradura malmesa dels cavalls que els havien portat a travessar el Cadí !. Des d’aquí el camí arriba a Talló i Bellver, punt final de la ruta.

 

  • Fitxa tècnica

  • Punt d'inici: Ajuntament de Guardiola de Berguedà

  • Punt de final: Bellver de Cerdanya

  • Distància (km): 58,5 Km.

  • Desnivell acumulat: 2.370 metres

  • Senyalització: Marques grogues de la xarxa de camins

  • Per organitzar-te

  • Cartografia: Ed. Alpina Serra Cadi-Pedraforca, 1:25.000

  • Serveis inclosos: Allotjaments, restauració recursos culturals

Fes-te amic del Berguedà!

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

Carretera C16 Km 96

Berga, Barcelona 08600

Tel. 93 824 77 00

E-mail: turisme@elbergueda.cat

RECONEIXEMENTS

  • logo-biosphere.png
  • logo-runnerup.png

 

  • logo-agencia.png
  • logo-terra-futurs.png
  • logo-diba.png
  • logo-pirineus.png

Segueix-nos

  • peu-twitter.png
  • peu-facebook.png
  • peu-youtube.png
  • peu-instagram.png